1. Ansietat
relacionada amb l’atenció selectiva: El camí de casa al treball el tinc completament
memoritzat, i al mateix temps que camino vaig pensant, de tal manera que moltes
vegades em creuo amb gent que conec i no els veig, en canvi quan tinc que
creuar els carrers la meva atenció es dirigeix cap al tràfic.
Atenció selectiva: aquest fenomen d’esbiaix atencional
consisteix en atendre preferentment els estímuls indicadors de perill o amenaça
potencial, en aquest cas el tràfic, en comparació a altres estímuls neutres que
es presenten al mateix temps, en aquest cas la gent. Les persones vivim en un
món complex, amb una gran quantitat de demandes
que excedeixen les nostres capacitats per a respondre-les i inclòs per
processar-les informacionalment; per tal de poder adaptar-nos eficaçment,
l’ansietat contribueix a la activació del sistema defensiu, promovent a nivell
cognitiu la priorització de processament d’estímuls indicadors de perill davant
els neutres.
Pel que explica el camí al treball s’ha convertit en
una tasca automatitzada. Hi ha activitats que amb la pràctica ja no necessiten
del control de la nostra atenció per a poder-les fer, per la qual cosa els
recursos queden lliures i disponibles per a poder fer altres activitats, en
aquest cas escoltar les noticies. Ara bé creuar el carrer amb tràfic comporta
una certa dificultat que només podem superar sota el control de la nostra
atenció, en conseqüència utilitzarem tots els nostres recursos disponibles i ja
no podrem atendre altres activitats com en aquest cas pensar per exemple en que
faré per dinar. Com veiem l’atenció pot ser considerada el mecanisme
controlador o regulador intern de la activitat cognitiva i de la conducta del
subjecte, ja que actua seleccionant i facilitant la acció o una idea o inhibint
o interrompent aquesta execució.
2. Ansietat relacionada amb el rendiment: L’altre dia em vaig barallar amb el meu fill,
i em vaig quedar molt preocupada, no m’ho podia treure del cap, havia de fer un
treball per a la universitat, i el que normalment faig en un mati, vaig tarda
tota una setmana, vaig treure un execel.lent.
En l’exemple es posa de manifest la diferència entre
eficàcia i eficiència. En aquest cas al parlar d’eficàcia ens estem referint al
rendiment en la tasca que aquest subjecte està realitzant tot i la pressió
emocional, observem que aquesta no ha estat afectada, ha fet la compra. El que
si s’ha vist afectat ha estat la seva eficiència, ha tardat molt més temps, ja
que ha tingut que utilitzar recursos auxiliars per fer front a la preocupació per
tal de maximitzar l’eficàcia. El treballa s’ha realitzat al mateix temps que es
processaven els pensaments de preocupació, per la qual cosa d’acord amb la
concepció del funcionament cognitiu en termes d’eficàcia el rendiment hauria de
veure’s deteriorat a causa d’aquesta interferència, però des d’una concepció
dinàmica aquesta pot ser compensada per un increment de l’ús de recursos
auxiliars que tan sols afectaran a la eficiència.
A partir de la teoria de Norman i Bobrow analitzem
seguidament si es tracta d'un procés guiat per les dades o pels recursos. Norman
i Bobrow formulen un model de l’atenció en el que l’execució d’un procés
determinat requereix un entrada i el subministrament de determinats recursos de
l’atenció, procés que estarà limitat pels recursos o per les dades. En els
processos limitats pel recursos l’increment en els recursos que el subjecte
posa en joc determina una millora en el rendiment que assoleix. En canvi en els
processos limitats per les dades aquest increment no produeix una millora significativa,
ja que són les característiques sensorials de les dades que rebem les que
afecten al rendiment.
En conseqüència en referència al exemple es tractarà
d’un procés limitat pels recursos, ja que tal i com hem observat anteriorment
per poder portar a terme la tasca ha hagut de fer ús de recursos auxiliars (més
temps) per tal que el rendiment no es deteriores, ja que si no hagués pogut
disposar d’aquests el seu rendiment s’hauria vist afectat.
3. Ansietat relacionada amb la priorització interpretativa: Vaig patir
fa uns anys una malaltia, actualment tinc que anar fent revisions periòdiques,
entre aquestes revisions qualsevol cosa
que em noto em fa pensar que torno a estar malalta, encara que fins ara totes
les revisions em diuen que estic bé.
Aquest exemple el relacionarem amb l’ansietat
relacionada amb la priorització interpretativa, segons el qual els subjectes
amb un elevat grau d’ansietat, com sembla ser en aquest exemple, davant certs
estímuls ambigus, que poden ser interpretats com a negatius o no, acostumen a
fer un esbiaix interpretatiu, de tal manera que al processar la informació
rebuda d’aquests estímuls donen preferència al significat de perill sobre el
neutre. En l’exemple observem que els anàlisis li diuen que està bé, però ella
ha fet una valoració de perill. Un alt grau d’ansietat en els subjectes pot fer
que la utilitat adaptativa d’aquest fenomen és dispari davant estímuls o
contextos inadequats, convertint-se en un fenomen desadaptatiu que comporta un
sofriment emocional innecessari.
Bibliografia:
Casacuberta, D., Limonero, J.T. Emoció. A Cognició i emoció. 2007. Joaquim T. Limonero,
David Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz,
Francisco Villamarín. Barcelona. FUOC
Gutiérrez Calvo, Manuel; García González, María
Dolores. 2000. Ansiedad y cognición: Un marco integrador. Revista
electrónica de motivación y emoción. 2000;3(4) a http://www.psiquiatria.com/articulos/ansiedad/5795/
García
Higuera, J.A. CONTROL.
Pousada Fernandez, Modesta. Atenció. A Cognició i
emoció. 2007. Joaquim T. Limonero, David Casacuberta, Maria Álvarez, Modesta
Pousada, Tatiana Rovira, Antoni Sanz, Francisco Villamarín. Barcelona. FUOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada